domingo, 2 de marzo de 2008

ALEGRIA







Cau es sol de s´horabaixa dins s´horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´horabaixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau de pols estel·lar.

Cau es sol de s´horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s´horabaixa dins es meu cor,
tothom m´estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no vendràn cacauets.

I Alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

I Alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida...
Alegria...

Cau es sol de s´horabaixa dins s´horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s´horabaixa vermell i calent,
me sala i m´arengada sa pell.

I es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I Alegria
ses velles se xapen de riure,
i es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

I Alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida...

I Alegria
ses velles se xapen de riure,
i es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

I Alegria...

*Una vez más, Antònia Font. Creo haber sentido jirones de la sensación que describen, algún día mirando el mar verdiazul y el cielo o andando por Palma o pueblos que no fuesen el mío, camino del mostrador de recepción correspondiente o volviendo a mi casa del trabajo en la luz de un eclipse a mediodía, caminando en un sueño, en un cuadro de Magritte, pequeños momentos de belleza que no lograban compensarme; nunca fue suficiente para evitar que me marchara; ojalá en Mallorca cada vez haya más gente como ellos, para que no haya que odiarla tanto y al mismo tiempo sentir una nostalgia sin sentido de tan pocas cosas. Para más información, traducción:

Cae el sol del atardecer** dentro del horizonte,
sobre la mar rizada los aviones
Cae el sol del atardecer rojo y caliente,
me sala y me arenquea la piel.

El acantilado
y una lluvia suave de polvo estelar.

Cae el sol del atardecer y plácidamente
la gente se ducha y llena las calles
Cae el sol del atardecer dentro de mi corazón,
todos me quieren y yo quiero a todos.

Falla la corriente
las feriantes no venderán cacahuetes.

Y Alegría,
las viejas se parten de risa,
los dias se acaban y los faros iluminan
las góndolas entre las casas.

Y Alegría,
las órbitas en sincronía,
y los ovnis se estrellan y dejan un cráter
para siempre dentro de mi vida...
Alegría...

Cae el sol del atardecer dentro del horizonte,
sobre la mar rizada los aviones
Cae el sol del atardecer rojo y caliente,
me sala y me arenquea la piel.

Y los municipales, es evidente,
hacen aparcar bien a la gente.

Y Alegría,
las viejas se parten de risa,
los dias se acaban y los faros iluminan
las góndolas entre las casas.

Y Alegría,
las órbitas en sincronía,
y los ovnis se estrellan y dejan un cráter
para siempre dentro de mi vida...
Alegría...

Y Alegría,
las viejas se parten de risa,
los dias se acaban y los faros iluminan
las góndolas entre las casas.

Y Alegría...

**He traducido "s`horabaixa" como "atardecer", pero no se trata exactamente de eso, se refiere más a la última hora de la tarde, sobre todo en verano y en Mallorca, es curioso que aquí no puedo sentir que sea s'horabaixa, es como si esa hora sólo existiese allí, esa es quizá la clave de esta canción.



No hay comentarios: